Portals datats del Priorat. Un indicador de l’evolució econòmica de la comarca 

Quan a Poblesdecatalunya.cat vam recórrer, l’any 2026, tots els municipis del Priorat per fer el treball de camp, ens vam adonar que pels carrers dels seus pobles es conserva un nombre considerable de portals amb les llindes datades. En vam arribar a fotografiar gairebé un centenar i, de ben segur, que se’ns en van escapar uns quants. Naturalment, en vam trobar molts altres sense data que, per les seves característiques constructives, es podrien atribuir a un període concret, però, amb la voluntat de mantenir el màxim rigor, hem volgut cenyir-nos estrictament als portals que conserven una data inscrita, per tal d’analitzar si la seva concentració cronològica permet identificar les diferents fases de l’activitat econòmica al Priorat.

En termes generals, la data inscrita en una llinda correspon al moment de construcció d’una casa o, sovint, al d’una reforma o ampliació. Per tant, les llindes datades poden constituir un indicador aproximat de l’activitat constructiva d’un període determinat. Una concentració elevada de dates en uns anys concrets pot ser indicativa d’una etapa d’expansió urbana, mentre que una menor presència de llindes datades pot correspondre a períodes de menor activitat. Cal tenir present, però, que aquest indicador està condicionat també per la conservació dels edificis, per les reformes posteriors i pel fet que no totes les cases incorporen una data a la llinda.

L’evolució constructiva del Priorat està estretament relacionada amb la seva trajectòria econòmica i demogràfica i, molt especialment, amb el desenvolupament de la viticultura. La comarca va experimentar al llarg dels segles XVIII i XIX diverses fases d’expansió i de crisi, condicionades també pels conflictes bèl·lics i per les transformacions polítiques i econòmiques que afectaren el conjunt de Catalunya. Les dates conservades als portals ens ofereixen una manera especialment gràfica d’aproximar-nos a aquests cicles.

L’estudi abasta el període comprès entre 1764 i 1890, que és l’etapa en què el nombre de llindes datades localitzades permet obtenir una mostra prou significativa. Per facilitar-ne la comparació, hem dividit aquest període en tres trams cronològics, vinculats a les principals fases de l’evolució històrica del Priorat.

El primer període, 1764-1807, correspon a les darreres dècades del segle XVIII i als primers anys del XIX, durant els regnats de Carles III i Carles IV. És una etapa de creixement demogràfic i econòmic a bona part de Catalunya, que al Priorat es relaciona especialment amb l’expansió de la viticultura. El període es tanca amb els anys immediatament anteriors a la Guerra del Francès.

El segon període, 1808-1849, comprèn els anys de la Guerra del Francès, la restauració absolutista de Ferran VII, la crisi i transformació de l’Antic Règim i els primers anys del regnat d’Isabel II, incloent-hi les guerres carlines. És també el període en què es produeix una notable reducció del nombre de portals datats localitzats. De fet, no hem trobat cap llinda datada entre 1806 i 1815, un buit especialment significatiu si es té en compte la concentració de dates dels períodes anterior i posterior.

El tercer període, 1850-1890, coincideix amb una nova etapa d’expansió de la viticultura i de fort creixement econòmic i demogràfic del Priorat. L’augment de la demanda de vi, afavorit també per la crisi de la viticultura francesa provocada per diverses plagues, va impulsar una important expansió de la superfície vitícola i de l’activitat econòmica de la comarca. Aquest procés va tenir també el seu reflex en el creixement dels nuclis urbans i en la construcció i reforma d’habitatges.

Els resultats obtinguts són els següents:

1764-1807: 32 llindes

1808-1849: 14 llindes

1850-1890: 45 llindes

Les dates localitzades mostren, per tant, una evolució molt marcada. En el primer període s’han identificat 32 llindes datades. En el segon, la xifra es redueix a només 14, és a dir, un 56,3 % menys. El descens coincideix amb un llarg període de conflictes bèl·lics i d’inestabilitat política i econòmica. La recuperació posterior és encara més significativa. Entre 1850 i 1890 s’han localitzat 45 llindes, més de tres vegades les registrades en el període anterior. En termes percentuals, això representa un increment del 221 % respecte del període 1808-1849.

La distribució de les dates reforça aquesta impressió. Mentre que en el segle XVIII les llindes apareixen de manera relativament dispersa, a partir de mitjan segle XIX es produeix una concentració molt més elevada, especialment a partir de la dècada de 1860. Els anys 1864-1866, 1870-1871 i, sobretot, la dècada de 1880 concentren un nombre especialment important de construccions o reformes datades.

Aquest resultat és coherent amb la coneguda expansió econòmica i vitivinícola del Priorat durant la segona meitat del segle XIX. Les llindes dels portals ofereixen així un testimoni material, modest però molt revelador, de la transformació dels pobles de la comarca: darrere de cadascuna d’aquestes dates hi ha una casa que es va construir, es va ampliar o es va reformar en un moment determinat.

Cal interpretar, tanmateix, aquestes dades amb prudència. El nombre de llindes localitzades no equival directament al nombre total d’edificis construïts en cada període, ja que només s’han comptabilitzat les dates que encara són visibles i que han pogut ser identificades durant el treball de camp. Amb tot, la diferència entre els tres períodes és prou marcada per plantejar una hipòtesi clara: la concentració de portals datats reflecteix, amb força claredat, els principals cicles de l’activitat econòmica i, per tant, constructiva del Priorat entre la segona meitat del segle XVIII i les darreres dècades del XIX.

Més que una simple relació de dates, aquestes llindes constitueixen, en conjunt, una mena de registre material de l’evolució econòmica i urbana de la comarca.

Albert Esteves