Santuari de Santa Cristina
(Lloret de Mar - La Selva)

D'origen molt antic, potser d'època romana, l'ermita està documentada des de l'any 1354, quan estava dedicada a sant Jordi i només de forma secundària a santa Cristina. Amb la puixança econòmica produïda pel comerç marítim, a la segona meitat del segle XVIII, es va procedir a la construcció d'un temple de majors dimensions. L'obra es va fer entre els anys 1764 i 1772 segons projecte del mestre de cases lloretenc Joan Baptista Oliver, dins d'un estil barroc tardà, tendent al neoclassicisme. Poc després, el 1883, es va convertir en santuari en arribar les relíquies -una costella, el fèmur i part del crani- de les suposades restes de la santa

És un edifici amb planta de creu llatina, capelles laterals a cada costat i cimbori amb cúpula. La nau està dividida en dos trams, el segon més gran que el primer. L'any 1786 s'hi va afegir el cambril. El portal, d'arc rebaixat, presenta un entaulament amb un fris amb escenes del martiri de la santa, capçat per una fornícula on hi ha la imatge de la patrona. A les façanes laterals hi ha sengles campanarets d'espadanya. L'altar major és neoclàssic, fet amb marbre de Carrara. L'any 1879 es van instal·lar els vitralls, de gran vistositat.

A l'interior del santuari hi ha diversos exvots que consisteixen en vaixells en miniatura, oferts pels mariners en agraïment a la santa, la major part del segle XVIII.

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí