Castell (Comanda de Barbens)
(Barbens - Pla d'Urgell)

El castell o comanda de Barbens és un casal residencial fortificat de l'orde del Temple, l'origen del qual es remunta al segle XI.quan Barbens formava part de la frontera entre els territoris cristians i les terres musulmanes. El lloc ja apareix documentat a finals d’aquell segle i disposava d’una fortificació vinculada al domini senyorial de Ramon Barrufell. El 1166, la seva filla Sança vengué el castell als templers, d’acord amb la voluntat del seu pare, que havia ingressat a l’orde. Dos anys més tard, el 1168, hi consta la comanda de Barbens com a entitat diferenciada, amb Ramon Barrufell com a primer comanador conegut. Als inicis del segle XIV, com tota la resta de comandes templeres, va passar a mans de l'orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem o de Malta, que va senyorejar Barbens fins al segle XIX.

Arquitectònicament, el castell és un casal fortificat de planta irregular, resultat de successives reformes i ampliacions que n’han modificat substancialment la configuració primitiva. La seva estructura respon al model de residència senyorial rural vinculada a una explotació agropecuària, amb dependències administratives i de servei articulades al voltant d’espais interiors de distribució. Les construccions annexes i les cases que s’anaren adossant als murs contribuïren a integrar el conjunt en el nucli urbà medieval de Barbens.

A l’exterior destaca la torre quadrangular amb merlets, situada en un dels angles de l’edifici i datada al segle XVI. Les façanes principals, reformades sobretot durant el segle XVIII, presenten una composició més regular, amb obertures emmarcades en pedra i galeries exteriors que contribueixen a alleugerir la massa constructiva. La porta principal és un dels elements més rellevants del conjunt. La llinda de pedra incorpora un escut heràldic i una inscripció llatina que identifica fra Manuel de Montoliu i de Boixadors com a responsable de la restauració del castell l’any 1753. La decoració vegetal que acompanya l’escut i el tractament ornamental de la portada s’inscriuen en el llenguatge barroc.

A l’interior es conserven alguns dels espais de més interès històric i arquitectònic. Destaquen les sales de la planta baixa cobertes amb arcs diafragma, atribuïdes als segles XII-XIII i tradicionalment relacionades amb les antigues cavallerisses i dependències de servei. Aquests espais constitueixen els vestigis més significatius de l’etapa medieval de la comanda. També cal esmentar la gran escala barroca, el pou i diverses dependències auxiliars, entre les quals hi havia la presó, situada a la zona de les torres. Els inventaris històrics permeten conèixer, a més, l’existència de sales, dormitoris, cuines, cellers i cups, que evidencien la diversitat funcional de la residència comendatària.

Després de la desaparició de la comanda, l’edifici fou destinat a rectoria parroquial. El 1983 l’Ajuntament de Barbens el va adquirir per convertir-lo en seu municipal. Les obres de rehabilitació i recuperació patrimonial, desenvolupades en diverses fases, especialment entre 1991 i 2008 i amb actuacions iniciades a partir del 2003 segons la informació municipal, han permès recuperar i adaptar els espais històrics. Actualment, algunes sales acullen activitats culturals i exposicions, fet que ha contribuït a mantenir l’edifici com un element viu del patrimoni local.

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí