Església de Sant Esteve
(Castellar del Vallès - Vallès Occidental)

L’església de Sant Esteve es va aixecar entre el 1885 i el 1892, sobre els fonaments d’una altra església, d’estil barroc, construïda a finals dels segles XVIII (1771-1773). Al mateix emplaçament estava situada la capella de Sant Iscle i Santa Victòria, segons documentació del 1636.

L’edifici, d'un neogòtic afrancesat, és un dels més representatius a Catalunya d’aquest estil, obra de Joan Martorell, amb la col·laboració d'Emili Sala Cortés. De planta de creu llatina, de l'exterior destaca la gran rosassa, el timpà de la porta principal -decorat amb un relleu de Rossend Nobas- i el campanar d'agulla.

L’obra fou finançada per Emília Carles-Tolrà. La família Tolrà té un panteó a la cripta -a la que s'accedeix per una robusta porta de ferro des de l'exterior-, on reposen diversos membres de la família. Es tracta d'una capella amb altar, sepulcres i làpides de marbre blanc, tot plegat, actualment, en estat de deixadesa.

Durant la guerra civil, l’església, després que el 1936 se’n cremessin els elements decoratius de l'interior -tenia un conjunt de gran riquesa-, va esdevenir mercat municipal. El 1938 fou un centre de reclutament.
El 5 de gener de 1952 es consagra el nou altar major en un ofici solemne. Entre 1984 i 1993, es va portar a terme la restauració.

Les dimensions de l’església, poc habituals en una població de la mida de Castellar, han fet que es conegui popularment com la catedral del Vallès.

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí