Hotel Bruc
(El Bruc - Anoia)
El Bruc - Hotel Bruc (Foto: Albert Esteves, 2026)
El Bruc - Hotel Bruc (Foto: Albert Esteves, 2026)
El Bruc - Hotel Bruc (Foto: Albert Esteves, 2026)
| Tipus | Establiment comercial |
|---|---|
| Període | 1940-1975 |
| Situació | Crtra. A-2, km 570 |
Establiment icònic situat als peus de la muntanya de Montserrat, al costat de l’antiga carretera general i de l’actual autovia A-2. Segons el registre del portal Arquitectura Catalana.Cat, del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, l’edifici està datat l’any 1952, tot i que no se’n coneix l’autor. Tanmateix, la pàgina oficial de l’establiment situa l’inici de la seva trajectòria hotelera l’any 1965.
Des del punt de vista arquitectònic, l’edifici presenta una volumetria complexa, articulada bàsicament mitjançant dos cossos octogonals juxtaposats i un volum complementari que l'allarga per la part posterior. La composició combina una base de caràcter més massís, destinada als espais comuns i als serveis, amb cossos superiors que acullen les habitacions. Aquests volums sobresurten considerablement del pla de les façanes inferiors i configuren una silueta característica, reforçada pels canvis d’alineació i pels ràfecs pronunciats de les cobertes. Les seves façanes incorporen balcons encaixats al volum, alternats amb finestres de dimensions diverses i una tribuna central.
A la part inferior, una successió de pilars esvelts sosté els cossos volats i genera espais protegits al voltant dels accessos i de les zones comunes. Aquest recurs confereix a l’edifici una expressió estructural marcada i accentua la sensació de lleugeresa dels volums superiors, en contrast amb la base.
Les cobertes inclinades, revestides amb peces fosques, constitueixen un element destacat de la composició. La seva geometria poligonal s’adapta als diferents cossos i contribueix a unificar visualment el conjunt. L’organització es completa amb escales exteriors, terrasses i espais d’accés que resolen la relació entre l’edifici i el desnivell del terreny.
El resultat és una arquitectura que, més enllà de les necessitats estrictament hoteleres, presenta una evident voluntat de singularització formal que, per la seva contundent volumetria, es pot relacionar amb l'estil brutalista que començava a implantar-se en aquella època.
Des del punt de vista arquitectònic, l’edifici presenta una volumetria complexa, articulada bàsicament mitjançant dos cossos octogonals juxtaposats i un volum complementari que l'allarga per la part posterior. La composició combina una base de caràcter més massís, destinada als espais comuns i als serveis, amb cossos superiors que acullen les habitacions. Aquests volums sobresurten considerablement del pla de les façanes inferiors i configuren una silueta característica, reforçada pels canvis d’alineació i pels ràfecs pronunciats de les cobertes. Les seves façanes incorporen balcons encaixats al volum, alternats amb finestres de dimensions diverses i una tribuna central.
A la part inferior, una successió de pilars esvelts sosté els cossos volats i genera espais protegits al voltant dels accessos i de les zones comunes. Aquest recurs confereix a l’edifici una expressió estructural marcada i accentua la sensació de lleugeresa dels volums superiors, en contrast amb la base.
Les cobertes inclinades, revestides amb peces fosques, constitueixen un element destacat de la composició. La seva geometria poligonal s’adapta als diferents cossos i contribueix a unificar visualment el conjunt. L’organització es completa amb escales exteriors, terrasses i espais d’accés que resolen la relació entre l’edifici i el desnivell del terreny.
El resultat és una arquitectura que, més enllà de les necessitats estrictament hoteleres, presenta una evident voluntat de singularització formal que, per la seva contundent volumetria, es pot relacionar amb l'estil brutalista que començava a implantar-se en aquella època.
- Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí