Palau de Congressos de Catalunya
(Barcelona | Sant Ramon - Maternitat - Barcelonès)
Barcelona - Palau de Congressos de Catalunya (Foto: Albert Esteves, 2026)
| Tipus | Edifici públic |
|---|---|
| Període | 1976-2000 |
| Estil | Estils contemporanis |
| Autor | OAB (Carles Ferrater Lambarri, Josep M. Cartañá Gubern) |
| Situació | Av. Diagonal, 661-671 |
Equipament destinat a la celebració de congressos, convencions i altres esdeveniments, construït entre 1996 i 2000, segons projecte de Carlos Ferrater i Josep M. Cartañá.
El projecte parteix de la voluntat d’integrar un equipament de grans dimensions en un sector urbà caracteritzat per la presència de facultats universitàries, instal·lacions esportives i establiments hotelers. Malgrat el seu origen vinculat a la promoció privada, l’edifici adopta una configuració unitària i una presència institucional, amb una volumetria que contribueix a definir aquest tram de la Diagonal.
Des del punt de vista arquitectònic, el conjunt s’organitza en tres crugies principals, separades per dos eixos longitudinals de circulació que connecten la cota de l’avinguda amb els jardins de la part posterior. Aquesta disposició permet articular els diferents espais funcionals i resoldre el desnivell del terreny, alhora que afavoreix la flexibilitat d’ús pròpia d’un centre de congressos.
La composició exterior es caracteritza per la juxtaposició de volums prismàtics de dimensions diverses, unificats pel revestiment de formigó blanc. Les façanes presenten una marcada horitzontalitat, amb obertures allargades i disposades de manera continguda, en contrast amb els grans plans massissos i les franges fosques dels accessos. La sobrietat geomètrica, l’absència d’ornamentació aplicada i el protagonisme dels materials situen l’edifici dins els corrents de l’arquitectura contemporània que prioritzen la claredat volumètrica, la precisió constructiva i la relació entre estructura i funció.
L'obra va obtenir el Premi d’Arquitectura Espanyola de 2001, un reconeixement que va destacar la qualitat del projecte, la resolució de la seva complexitat funcional, el domini del formigó blanc, el tractament de la llum i el nivell tècnic de les instal·lacions.
El projecte parteix de la voluntat d’integrar un equipament de grans dimensions en un sector urbà caracteritzat per la presència de facultats universitàries, instal·lacions esportives i establiments hotelers. Malgrat el seu origen vinculat a la promoció privada, l’edifici adopta una configuració unitària i una presència institucional, amb una volumetria que contribueix a definir aquest tram de la Diagonal.
Des del punt de vista arquitectònic, el conjunt s’organitza en tres crugies principals, separades per dos eixos longitudinals de circulació que connecten la cota de l’avinguda amb els jardins de la part posterior. Aquesta disposició permet articular els diferents espais funcionals i resoldre el desnivell del terreny, alhora que afavoreix la flexibilitat d’ús pròpia d’un centre de congressos.
La composició exterior es caracteritza per la juxtaposició de volums prismàtics de dimensions diverses, unificats pel revestiment de formigó blanc. Les façanes presenten una marcada horitzontalitat, amb obertures allargades i disposades de manera continguda, en contrast amb els grans plans massissos i les franges fosques dels accessos. La sobrietat geomètrica, l’absència d’ornamentació aplicada i el protagonisme dels materials situen l’edifici dins els corrents de l’arquitectura contemporània que prioritzen la claredat volumètrica, la precisió constructiva i la relació entre estructura i funció.
L'obra va obtenir el Premi d’Arquitectura Espanyola de 2001, un reconeixement que va destacar la qualitat del projecte, la resolució de la seva complexitat funcional, el domini del formigó blanc, el tractament de la llum i el nivell tècnic de les instal·lacions.
- Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí