Ca Don Joan (Cal Comte)
(Vinebre - Ribera d'Ebre)

Gran casal senyorial d’origen renaixentista, bastit al segle XVI i transformat posteriorment, especialment durant les primeres dècades del segle XVIII, quan adquirí bona part de la fesomia barroca actual.

L’edifici està estretament vinculat a les famílies Domènech i Martí, que hi residiren durant diverses generacions, i posteriorment als comtes de la Torre de l’Espanyol. La família Domènech va habitar Ca Don Joan des de finals del segle XVII fins a mitjan segle XIX. Eren propietaris agrícoles amb interessos a Vinebre i altres poblacions de la Ribera d’Ebre, especialment Flix, Ascó i la Torre de l’Espanyol. Entre els seus membres destaquen diverses figures:
- Ramon Domènech, mort el 1701, va exercir de batlle de Vinebre el 1665, fet que acredita la seva posició destacada en la vida local.
- Joan Domènech i Pedret, fill de Ramon, va ser procurador jurisdiccional del comanador d’Ascó l’any 1734. Aquest càrrec el vinculava a l’administració dels drets senyorials de la comanda hospitalera.
- Ramon Domènech Guau (1728-1792) va obtenir el doctorat en dret civil el 1752, una mostra del nivell de formació jurídica assolit per alguns membres de la família. El seu escut és el que figura a la façana de la casa,

El gran canvi patrimonial es va produir el 1842, quan Dolores Castellví Domènech, hereva de Ca Don Joan, es va casar amb José de Martí Cardeñas (1819-1903), membre d’una família establerta a Barcelona i vinculada a activitats empresarials, propietats urbanes i explotacions agrícoles. El matrimoni va integrar els béns dels Domènech en un patrimoni familiar molt més extens i la família va deixar de residir permanentment a Vinebre. Passava bona part de l’any a Barcelona, però mantenia estades al poble per supervisar les collites de vi i la gestió del bestiar. En una generació posterior, Adolfo de Martí i Castellví es va casar amb Concha Garcés de Marcilla. La seva filla Concepción, hereva de Ca Don Joan, va contreure matrimoni amb Rafael de Montagut i Rabanals, comte de la Torre de l’Espanyol. Aquesta unió vinculà la casa amb una de les famílies nobiliàries de la Ribera d’Ebre.

El casal s’organitza en dos volums adossats adaptats al desnivell del terreny, fet que determina la diferència d’alçada entre alguns dels seus cossos. Els paraments combinen els carreus de pedra escairada, especialment visibles a la part inferior de la façana i a les cantonades, amb superfícies arrebossades amb morter de calç. La façana principal concentra alguns dels elements més representatius de l’edifici. Hi destaca el portal d’arc escarser, dovellat i motllurat. A la part central es conserva un escut heràldic de pedra de la família Domènech, coronat per un elm de cavaller. La composició exterior presenta una combinació de solucions renaixentistes i barroques, amb obertures de diferents dimensions, emmarcaments de pedra i balcons amb baranes de ferro forjat. En una d'elles hi ha un ocell que, segons es diu, va ser pretès per Santiago Rusiñol, amic de la família, per incorporar-lo al Museu Cau Ferrat, però l'amo s'hi va negar: "Lo gall no sortirà d'aquí mentre hi visqui un Martí. Al cos annex té una galeria al pis superior i , a l'altra banda de la casa, hi ha un portal adovellat de mig punt i un cimbori octogonal que constitueix, juntament amb el campanar de l'església, la principal fita visual del poble, vist de lluny.

Un dels espais més valuosos del conjunt és el pati central porxat, que articula la circulació interior i constitueix el nucli compositiu de l’edifici. Els porxos es disposen sobre columnes d’ordre toscà, de formes sòbries i proporcions clàssiques. Les parets conserven revestiments ceràmics i una decoració amb medallons que contenen bustos de personatges, motiu que remet als tondi de la tradició renaixentista italiana. Les reixes de ferro forjat, treballades amb cura, completen la decoració del pati i dels accessos a les diferents dependències.

Des d’aquest espai s’accedeix a una escala monumental de planta quadrada, un dels elements arquitectònics més singulars del conjunt. L’escala es desenvolupa al voltant d’un buit central i queda coronada per un cimbori de planta octogonal, que proporciona il·luminació zenital i accentua la monumentalitat de l’espai. Aquesta solució, juntament amb els porxos i les columnes clàssiques, confereix a l’interior una organització espacial pròpia dels grans casals senyorials de tradició renaixentista.

Al pati es conserva també una cisterna amb brocal octogonal de pedra massissa, tallat d’una sola peça. La seva superfície incorpora una inscripció en llatí i la data 1718, amb referències als germans Domènech. Aquesta data constitueix un testimoni material de les reformes efectuades durant el segle XVIII i permet documentar una de les fases de transformació de l’immoble.

Les sales nobles conserven diversos elements originals, entre els quals destaquen els revestiments ceràmics, les fusteries i les decoracions pictòriques. Una part de les pintures interiors s’ha relacionat amb José de Martí Garcés de Marcilla (1880-1932), membre de la família, advocat, pintor i muralista especialitzat en paisatges i interiors. La seva trajectòria artística inclou la decoració del plafó dedicat al cenobi de Poblet al Saló de Sant Jordi de la Diputació de Barcelona. La presència d’aquestes obres vincula la història del casal amb la producció artística catalana de començaments del segle XX.

Durant la Guerra Civil, la família es traslladà a Barcelona i l’edifici fou ocupat per la CNT. Algunes pintures conservades a l’interior constitueixen testimonis d’aquell període. La casa mantingué posteriorment la vinculació amb les propietats agrícoles de la família, fins que fou adquirida per l’Ajuntament de Vinebre l’any 2001, amb la voluntat de recuperar-la com a equipament cultural. La rehabilitació de l’immoble ha permès conservar els principals espais arquitectònics i recuperar les sales nobles, amb intervencions sobre les pintures, les fusteries i els revestiments. L’any 2026 s’ha completat una nova fase de museïtzació, promoguda pel Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre (COPATE), que incorpora recursos expositius, audiovisuals i tecnològics en diversos àmbits del casal. El fons documental familiar fou cedit a la Generalitat el 2012 per a la seva conservació a l’Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre. El conjunt ocupa aproximadament 6,8 metres lineals, distribuïts en 68 capses i 746 unitats documentals, una dimensió que el converteix en una font extraordinària per estudiar la història agrària, econòmica i social de la comarca.

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí