| Tipus | Museu |
| Situació |
Estació de Móra la Nova |
| Interès | Especial interès  |
|---|
| Protecció | Bé cultural d'interès local (BCIL) |
El Museu del Ferrocarril de Móra la Nova ocupa les antigues instal·lacions del gran complex ferroviari que es va desenvolupar a Móra la Nova a partir de finals del segle XIX. No es tracta, per tant, d’un museu concentrat en un únic edifici, sinó d’un museu de lloc obert sobre el mateix espai industrial històric, que permet interpretar les infraestructures, les instal·lacions i el material mòbil relacionats amb l’explotació ferroviària. Actualment forma part del Sistema Territorial del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC).
L’estació de Móra la Nova era en un important punt de relleu de locomotores i de personal ferroviari i, alhora, en un dels escassos punts de la línia on es feia la classificació dels trens de mercaderies. Al voltant del ferrocarril es desenvolupà una important indústria auxiliar, vinculada especialment al dipòsit de locomotores, que arribà a tenir gairebé un centenar de màquines assignades durant la seva etapa de màxima activitat.
La decadència del complex es va accelerar a partir de la substitució progressiva de les locomotores de vapor per locomotores dièsel i, posteriorment, amb l’electrificació de la línia. La pèrdua de funcions va comportar l’abandonament de bona part de les instal·lacions. La recuperació patrimonial començà l’any 2001, quan un grup d’aficionats al ferrocarril va crear l’Associació per a la Preservació del Patrimoni Ferroviari i Industrial (APPFI) amb l’objectiu de recuperar les instal·lacions i el material ferroviari. La iniciativa va acabar donant lloc al Centre d’Interpretació del Ferrocarril i, posteriorment, al Museu actual.
Un dels elements arquitectònics fonamentals del museu és la Torre de l’Enclavament, situada a l’andana principal, a uns cent metres de l’edifici de viatgers. L’edifici actual va ser construït per MZA l’any 1928, en substituir l’antic enclavament mecànic per un sistema electromecànic. L’ampliació va incorporar una gran superfície vidrada a la part superior, concebuda per garantir a l’operador una àmplia visibilitat sobre les vies. Actualment la torre constitueix el principal espai d’acollida i interpretació del museu i conserva restaurat el mecanisme d’enclavament electromecànic original.