| Tipus | Castell |
| Període | Segle X a XII |
| Situació |
Camí del Castellet. C-44, km 23,9 |
El Castellet de Banyoles és una antiga fortificació medieval situada a l’extrem sud-oest de l’antic poblat ibèric de Banyoles, sobre un esperó rocós que domina directament la riba esquerra de l’Ebre.
El lloc de Banyoles és documentat ja l’any 1153, quan el caput de Bannoles apareix com una de les afrontacions del terme del castell de Miravet. Tanmateix, Banyoles havia format part anteriorment del terme del castell de Tivissa. L’Enciclopèdia Catalana considera que el castell fou probablement construït poc després de la conquesta cristiana, al segle XII, mentre que l’estudi específic de les restes assenyala que la datació de la fortificació és problemàtica i que, tot i no descartar una cronologia andalusina, és més probable que correspongui a un moment posterior a la conquesta feudal.
La fortificació presenta una estructura de dimensions modestes, formada per una torre central de planta gairebé quadrada i un recinte defensiu que l’envoltava. Al voltant de la torre s’estenia un recinte poligonal, del qual es conserven diversos trams de muralla. mentre que en altres sectors només subsisteixen els fonaments. La fortificació disposava també d’un fossat, situat a llevant.
La funció del Castellet s’ha de relacionar amb el control de l’Ebre i de les vies de comunicació fluvials i terrestres, però va assolir una nova dimensió a començament del segle XV, quan la ciutat de Barcelona adquirí el lloc de Banyoles, juntament amb Flix, la Palma i Miramar, amb l’objectiu d’assegurar una ruta alternativa per al transport del blat procedent d’Aragó i de les terres de l’interior. A Banyoles s’hi construí l’any 1408 una llotja per emmagatzemar el blat que arribava per l’Ebre, mentre que una carretera construïda per Barcelona l’any 1410 permetia continuar-ne el transport cap a Miramar.