Ermita de Sant Blai
(Tivissa - Ribera d'Ebre)

L’ermita de Sant Blai es troba al sector de migdia del terme, al vessant del puig on encara hi ha algun vestigi del castell de Tivissa, al costat de l’antic camí del Perelló. El conjunt, format per l’ermita, la casa de l'ermità i la font de Sant Blai, constitueix un dels espais patrimonials i paisatgístics més singulars del terme.

L’origen de l'ermita està estretament vinculat al castell de Tivissa, fortificació documentada almenys des de 1174 i situada estratègicament sobre un esperó rocós amb un ampli domini visual sobre les terres del Priorat, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta. Tot i que no hi ha proves que ho certifiquin, s'ha considerat la possibilitat de que es tracti d'un castell d'origen sarraí, probablement refet després de la conquesta cristiana, quan també es devia erigir la primera ermita, de la qual no hi ha restes.

Al seu lloc es va construir, l'any 1858, una església neogòtica, promoguda pel rector Pere Rius. Presenta una planta rectangular d’una sola nau, d’uns 20 m de llargada per 6 m d’amplada, coberta amb voltes de creueria, amb sis capelles laterals i capçalera poligonal amb l'absis semicircular. Abans de la Guerra Civil l’interior conservava dos altars: el major, dedicat a sant Blai, i un altre dedicat a sant Francesc, datable entre els segles XVII i XVIII, procedent de l’etapa anterior del santuari.

El camí tradicional que comunica Tivissa amb l’ermita conserva trams del camí de ferradura empedrat.

El diumenge posterior al 3 de febrer (festivitat de Sant Blai) s'hi du a terme un romiatge tradicional amb missa, dinar popular amb caldereta, sardanes i consumició de les típiques coques de Sant Blai i els "blaiets".

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí