Església de Sant Jaume
(Tivissa - Ribera d'Ebre)

L’església parroquial de Sant Jaume és un dels edificis més interessants i singulars de la Ribera d’Ebre, tant per la seva complexa evolució constructiva com per la peculiar superposició de dos temples. El conjunt actual és el resultat de diverses campanyes d’obres desenvolupades entre els segles XIII i XIX, que hi van incorporar elements gòtics, renaixentistes, barrocs i classicistes. L’any 2014 va ser declarada bé cultural d’interès nacional (BCIN).

La presència d’una església a Tivissa està documentada des de 1165, quan apareix esmentat Ramon, prevere i capellà de Tivissa. Feia pocs anys que havia estat conquerida pels cristians i s'havia construït una església romànica, que només ha deixat com a testimoni dos finestrals, visibles al soterrani de la sagristia. L’edifici actual, però, correspon a un procés constructiu posterior, iniciat probablement durant els segles XIII-XIV.

La part més antiga conservada és la capçalera gòtica, de planta rectangular i coberta amb volta de creueria. Aquesta primera església devia quedar inacabada durant un llarg període, fins que les obres es reprengueren a la darreria del segle XVI. En aquesta nova etapa es mantingué essencialment l’estructura gòtica, però s’hi incorporaren elements propis de l’arquitectura renaixentista, especialment les capelles laterals comunicades entre els contraforts.

En aquesta fase hi tingué un paper destacat Jaume Amigó, rector de Tivissa entre 1574 i els darrers anys del segle XVI, i una de les figures principals de l’anomenada Escola del Camp. Arquitecte autodidacte, Amigó participà en diverses obres significatives de l’arquitectura religiosa del Camp de Tarragona i, amb tota probabilitat, intervingué en la traça de la reforma de Sant Jaume de Tivissa. Les fonts situen aquesta intervenció cap al 1588.

A aquesta segona etapa corresponen les capelles laterals, el cor i el campanar, així com la configuració definitiva de la nau antiga. El campanar és una construcció de planta octogonal, de dos pisos, sobre una base quadrada, una solució característica de l’arquitectura del període.

La intervenció culminà l’any 1634 amb la construcció de la façana principal, de composició classicista però amb una marcada evolució cap al llenguatge barroc. El portal es divideix en dos nivells: el cos inferior presenta quatre columnes jòniques, amb fornícules als intercolumnis i basaments amb estries helicoidals; el superior incorpora dues columnes salomòniques que flanquegen una fornícula i un òcul superior. La façana constitueix un dels elements més destacats de l’edifici i reflecteix la transició entre el classicisme tardà i el primer barroc.

Durant el segle XVIII el conjunt es va ampliar amb la capella del Roser, que tractem en fitxa independent.

Una nova transformació del conjunt es produí a partir de 1859, quan el rector Pere Rius impulsà la construcció d’una nova església perquè el temple existent havia quedat petit per a les necessitats de la població. La solució adoptada fou excepcional: en lloc d’enderrocar immediatament l’església antiga, es construí el nou edifici al seu voltant i per damunt, mantenint en gran part l’estructura anterior.

El projecte del nou temple incorporà un nou presbiteri i un ampli creuer coronat per un cimbori octogonal, mentre que sobre les voltes de l’església antiga se’n construí una de nova, més elevada, de canó. La intenció inicial era enderrocar posteriorment la nau vella, però les obres no arribaren a completar-se. Aquesta circumstància va permetre conservar a l’interior del nou edifici bona part de l’església medieval i renaixentista, configurant una insòlita superposició arquitectònica que constitueix el principal tret distintiu del conjunt.

Les obres del nou temple es prolongaren durant dècades i quedaren finalment interrompudes l’any 1894, coincidint amb la mort del rector Pere Rius. El resultat és, per tant, un edifici excepcional en què es pot llegir l’evolució de l’arquitectura religiosa de Tivissa al llarg de més de sis segles: la capçalera gòtica dels segles XIII-XIV, la transformació renaixentista dels segles XVI-XVII, la capella del Roser del segle XVIII i l’ampliació monumental iniciada al segle XIX.

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí