Església de Santa Cecília de Montserrat
(Marganell - Bages)

El conjunt de Santa Cecília de Montserrat, situat al peu dels espadats de Sant Jeroni, al terme de Marganell, constitueix un dels testimonis més singulars del primer monaquisme medieval de la muntanya de Montserrat. L’antic cenobi benedictí, documentat des del segle X, va mantenir durant segles una estreta vinculació amb el territori de Marganell i, posteriorment, amb el monestir de Santa Maria de Montserrat. El conjunt actual està format principalment per l’església romànica, la rectoria del segle XVIII i diversos edificis annexos d’èpoques posteriors.

Els orígens del monestir es remunten al segle X. Una escriptura de l’any 945 ja documenta l’existència d’una comunitat monàstica a Santa Cecília, i tradicionalment, s’ha relacionat la fundació amb l’abat Cesari. Segons la documentació conservada, l’església fou consagrada l’any 957 (o 959, segons alguna font). Va conservar la seva independència fins que, l'any 1539, es va incorporar definitivament a Santa Maria de Montserrat. A partir d'aleshores, va deixar de tenir comunitat monàstica pròpia i el conjunt va passar a ser atès per sacerdots encarregats del culte i de la funció parroquial. Durant la guerra del Francès, el 1811, el monestir va ser saquejat i incendiat per les tropes franceses. Josep de Paula Villar Lozano la va rehabilitar l'any 1866. La intervenció més important va ser, però, la restauració dirigida per Josep Puig i Cadafalch, desenvolupada entre 1927 i 1931. L'arquitecte va intervenir especialment en la capçalera, les cobertes i els elements de decoració llombarda, recuperant lesenes, arcuacions cegues, cornises i careners. També es van efectuar excavacions arqueològiques, per tal de conèixer les fases més antigues del conjunt.

L'edifici presenta una planta basilical de tres naus, amb la nau central considerablement més llarga que les laterals. Les tres naus són capçades a llevant per tres absis semicirculars, el central de dimensions més grans i dues absidioles laterals. Les naus són cobertes amb voltes de canó de mig punt i es comuniquen mitjançant dues grans arcades també de mig punt. El sistema actual de cobertes, però, no sembla correspondre necessàriament a la configuració primitiva: els estudis de Catalunya Romànica plantegen que, originàriament, les naus podrien haver estat cobertes amb una estructura d'embigat de fusta i que les voltes haurien estat introduïdes posteriorment, fet que obligà a reforçar els murs de la nau central. Els tres absis presenten la característica ornamentació del primer romànic llombard, amb sèries d'arcuacions cegues separades per lesenes. L'absis central conserva tres finestres de doble esqueixada, mentre que cadascuna de les absidioles en presenta una.

L'arquitecte Xavier Guitart va fer-ne una nova reforma, d'entre 2013-14, amb excavacions prèvies que fan presumir que el temple podia ser més llarg que ara i tenir una planta de creu més allargada. Alhora, es va trobar el paviment original, un metre per sota del que trepitgem. Actualment, l'església acull l'Espai d'Art Sean Scully. Va disposar-hi cinc pintures de gran format, vuit vitralls, tres pintures al fresc, un reraltar de cristall, tres creus de vidre i quatre canelobres, tot elaborat per l'artista Sean Scully (Dublín, 1945), que havia establert un profund vincle espiritual amb Montserrat.

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí