Església de Santa Maria del Vilar
(Castellbell i el Vilar - Bages)


Castellbell i el Vilar - Església de Santa Maria del Vilar

Castellbell i el Vilar - Església de Santa Maria del Vilar (Foto: Albert Esteves, 2026)

Castellbell i el Vilar - Església de Santa Maria del Vilar

Castellbell i el Vilar - Església de Santa Maria del Vilar (Foto: Albert Esteves, 2026)

Castellbell i el Vilar - Església de Santa Maria del Vilar

Castellbell i el Vilar - Església de Santa Maria del Vilar (Foto: Albert Esteves, 2026)

Castellbell i el Vilar - Església de Santa Maria del Vilar

Castellbell i el Vilar - Església de Santa Maria del Vilar (Foto: Albert Esteves, 2026)

Castellbell i el Vilar - Església de Santa Maria del Vilar

Castellbell i el Vilar - Església de Santa Maria del Vilar (Foto: Albert Esteves, 2026)

Castellbell i el Vilar - Església de Santa Maria del Vilar

Castellbell i el Vilar - Església de Santa Maria del Vilar (Foto: Albert Esteves, 2026)

Castellbell i el Vilar - Església de Santa Maria del Vilar

Castellbell i el Vilar - Església de Santa Maria del Vilar (Foto: Albert Esteves, 2026)

Castellbell i el Vilar - Església de Santa Maria del Vilar

Castellbell i el Vilar - Església de Santa Maria del Vilar (Foto: Jordi Contijoch -invarquit.cultura.gencat.cat-, 1989)



TipusEdifici religiós
PeríodeSegle XVIII
AutorIgnasi Oms Ponsa (campanar)
Situació Carrer del Vilar
ProteccióBé cultural d'interès local (BCIL)
L’església de Santa Maria del Vilar s’alça dalt d’un serrat rocós, en una posició elevada sobre el Llobregat, a l'extrem del petit nucli del Vilar. El lloc està documentat des del segle XI i ja llavors tenia una església, documentada l'any 1249 (Sancta Maria del Vilario), de la qual no hi ha restes. Al segle XIII, va obtenir la categoria de parròquia, encara que, posteriorment, va passar a ser sufragània de Sant Vicenç de Castellbell, situació que es va revertir l'any 1859, quan Santa Maria del Vilar va ser erigida en parròquia independent.

La construcció actual es va iniciar probablement l’any 1780, amb una primera fase d’obres que es completà o modificà durant les dècades següents. El temple fou ampliat l’any 1793 i va ser reformat el 1888, moment en què es va actuar també sobre l’antic cementiri situat al costat de l’església. Les dues dates les podem veure inscrites a la porta.

És un temple de planta rectangular i una sola nau, amb absis a llevant i quatre capelles laterals per banda, cobert amb volta de maó reforçada per arcs faixons. La façana, de maçoneria, és austera i simètrica, amb portal d’arc rebaixat, ull de bou i creu de ferro al carener. A ponent hi ha una capella fonda, beneïda l'any 1889, mentre que a l’extrem oposat se situa la sagristia. L’interior conserva diversos altars i obres de cronologia contemporània. El seu element més característic és el campanar, de tipologia romàntica, construït l'any 1910 per l'arquitecte manresà, Ignasi Oms Ponsa, on combina el maó vist amb estils històrics. Segons Lacuesta, Tot plegat suggereix un minaret manllevat de l'arquitectura oriental, on tenen un paper important els elements compositius i el cromatisme dels materials emprats: la pedra grisa dels paraments i pilastres, la pedra blanca dels arcs, òculs, arquets i permòdols i el maó vermell dels panys centrals, el cos de campanes i el fris superior*.


Lacuesta Contreras, Raquel: Ignasi Oms i Ponsa. Arquitecte. COAC, 2008

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català