Jaciment de Bovalar
(Seròs - Segrià)

Restes d'un poblat visigòtic situat en un lloc estratègic, al costat del riu Segre. Es va configurar al voltant d'una antiga basílica paleocristiana, del segle V, i va estar habitat entre els segles VII i VIII, al final del període visigòtic. Sembla que va ser abandonat precipitadament a causa d'un incendi, fet que ha permès trobar nombrosos objectes que els seus habitants no es van poder endur. Era un poble patit format per casetes fetes amb tàpia, amb el basament de pedra, de dues o tres cambres. Comptava amb un molí d'oli, un cementiri i una basílica-que tractem en fitxa independent-, d'època anterior. La reduïda dimensió del poblat, en comparació a les dimensions de l'església, han fet pensar en la possibilitat de que es tractés d'una comunitat de monjos, tot i que no hi ha cap evidència en aquest sentit.

El jaciment, considerat un dels més importants de Catalunya d'època visigòtica, va ser descobert l'any 1943 pels germans Pita Mercé i va començar a ser excavat l'any 1967. hi ha restes de trinxeres de la guerra Civil que tallen alguns murs de les cases del poblat.

Al Museu de la Noguera (Balaguer) i al Museu de Lleida hi ha diversos objectes procedents de les excavacions dutes a terme al jaciment.

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí