Tipus | Edifici religiós |
Situació |
Pista forestal des de la carretera entre Ullà i l'Escala |
Situada als peus del Montgrí, l'ermita de Santa Caterina va ser fundada cap a l'any 1390 per frares procedents de Montserrat. Va gaudir de gran popularitat durant els segles XVII i XVIII, època a la qual pertany la major part de les construccions que ens han pervingut. A l'edifici original s'hi van afegir dues naus laterals així com la casa de l'ermità i l'hostatgeria. Al retaule hi ha la data de 1702, la mateixa que a la llinda de la porta principal. Es van fer obres de restauració a començament del segle XX, promogudes per l'indià Pere Coll i Rigau.
El més interessant, des del punt de vista artístic, es troba al seu interior. En primer lloc el retaule barroc (tracta en fitxa apart) però també les dues pintures a l'oli del presbiteri, obra de Pau Casanoves, de 1723 i les pintures al fresc que decoren les voltes, obra dels figuerencs Fernando Segovia i Joan Tàpies, de 1726. Esment apart mereixen el retaule gòtic de la Mare de Déu de la Llet, atribuït a Llorenç Saragossa -avui en una col·lecció privada- i el de la Verge dels Dolors, de 1400-1410, del qual en resta només una taula, exposada al Museu d'Art de Girona.
Segons sembla, aquesta ermita va ser la font d'inspiració de la famosa novel·la Solitud, de Víctor Català, pseudònim de l'escriptora Caterina Albert.