Restes de la Torre del Rafolí
(La Torre de Fontaubella - Priorat)


La Torre de Fontaubella - Restes de la Torre

La Torre de Fontaubella - Restes de la Torre (Foto: Albert Esteves, 2026)

La Torre de Fontaubella - Restes de la Torre

La Torre de Fontaubella - Restes de la Torre (Foto: Albert Esteves, 2026)

La Torre de Fontaubella - Restes de la Torre

La Torre de Fontaubella - Restes de la Torre (Foto: Albert Esteves, 2026)

La Torre de Fontaubella - Restes de la Torre

La Torre de Fontaubella - Restes de la Torre (Foto: Albert Esteves, 2026)

La Torre de Fontaubella - Restes de la Torre

La Torre de Fontaubella - Restes de la Torre (Foto: Pere Català Roca -invarquit.cultura.gencat.cat-, 1962)



TipusMuralles i torres fortificades
Situació Al costat de l'església
ProteccióBé cultural d'interès nacional (BCIN)
A tocar de l'església de Santa Maria hi ha les restes de l’edifici que ha donat nom al poble: l’antiga Torre del Rafolí, una construcció fortificada de planta quadrada, avui molt transformada i integrada en l'edifici d'una granja, però encara perfectament identificable com una antiga torre o casa forta medieval.

L’antic assentament de Fontaubella se situava originàriament a l’indret conegut com Fontes Aubelles, on encara es conserven les ruïnes de les Casotes. Posteriorment, el poblament es va desplaçar cap a l’entorn de la Torre del Rafolí, i és aleshores quan es consolidà el nucli que acabaria prenent el nom de la Torre de Fontaubella el qual, mol aviat, va passar a formar part de la baronia d’Escornalbou, vinculada a la canònica agustiniana de Sant Miquel d’Escornalbou.

Segons la tradició, va ser construïda en època andalusí, i per això se la coneixia com la «torre mora», però la major part dels experts proposen una cronologia dels segles XII-XIII, és a dir, posterior a la conquesta cristiana.

Tot i que l’estat actual no permet reconstruir amb certesa tota la seva organització interior, la torre respon a una tipologia molt característica dels segles medievals: una construcció compacta, de murs gruixuts i planta regular, concebuda per proporcionar control i protecció. Presenta una planta quadrada, amb murs perimetrals d’uns 80 cm de gruix, fets amb carreus regulars ben alineats. Actualment es conserva amb poc més de sis metres d’alçada en la part antiga, però és evident que l’edifici havia estat més alt. Segons el relat de Pascial Madoz, al segle XIX, era aproximadament el doble d’alta que d’ampla.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català