Mina Lussa (Linda Mariquita)
(El Molar - Priorat)

La Mina Lussa —també coneguda com Loussa, la Unió o Linda Mariquita— és un dels testimonis més importants del passat miner del Molar. Tot i que l’activitat minera al territori del Molar té antecedents molt antics, l’explotació moderna de la galena (mineral de plom) es va iniciar a mitjan segle XIX. Entre les diverses explotacions que es van obrir al terme, la Lussa va ser la que va assolir una major rendibilitat i es va convertir progressivament en una explotació industrial de primer ordre.

Segons la documentació consultada, cap a 1851 es van demarcar al Molar tres concessions molt properes: Lola (núm. 76), Antoñita (núm. 77) i Linda Mariquita (núm. 78). Posteriorment aquestes concessions es van integrar en una sola explotació, que va conservar el nom de Linda Mariquita. A començament del segle XX, la mineria del plom vivia un període d'esplendor al Molar: entre 1907 i 1912 diverses mines treballaven de manera continuada i atreien treballadors dels pobles de l'entorn. La Linda Mariquita formava part d'aquest sistema miner fortament relacionat amb el capital alemany.

Aquesta prosperitat també va anar acompanyada de conflictes laborals. Un dels episodis més significatius fou la vaga de 1916, protagonitzada pels treballadors de la Linda Mariquita. L'enfrontament amb la Guàrdia Civil va arribar a implicar les dones dels miners, algunes de les quals van resultar ferides. La història de la Lussa pren un gir extraordinari amb la Guerra Civil de 1936-1939. Amb l'esclat del conflicte, pràcticament es van aturar les activitats d'extracció de plom i els edificis de la mina van ser transformats en escola pública i després en hospital de guerra. L'activitat minera no es reprendria fins al 1963, quan l'empresa Traminera va intentar recuperar el plom que encara quedava als residus i escòries de l'antiga explotació. Aquesta darrera etapa es va prolongar fins al 1974, any en què la mina va cessar definitivament la seva activitat.

La Lussa disposava d'un pou d'uns 180 metres de profunditat, cinc nivells d'explotació i una xarxa de galeries que, segons la documentació municipal, arribava aproximadament als 15 km. Encara avui el paisatge conserva diversos elements del complex: edificis de treball, l'edifici d'administració, la xemeneia de la màquina de vapor i grans acumulacions de materials de rebuig.

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí