| Tipus | Castell |
| Període | Segle X a XII |
| Situació |
Muntanya del castell |
| Protecció | Bé cultural d'interès nacional (BCIN) |
Fortificació medieval situada a l’est del terme de Celrà, entre els contraforts septentrionals del massís de les Gavarres i la riera de Palagret. Va formar part d’una xarxa de petites fortaleses que, entre els segles IX i XV, eren clau per al control del territori i la defensa de l’entrada nord a la ciutat de Girona, així com per gestionar les rutes que unien la plana del Ter amb l’Empordà.
Els primers esment del lloc apareixen als documents del 922 i 940, on apareix amb la forma llatina Palacroto, fet que indica l’existència d’una construcció preromànica en aquest emplaçament. Durant l’Edat Mitjana, va ser posseït pels bisbes de Girona, que el infeudaren a diverses famílies nobles (com els Peratallada o els Sitjar). Cap al segle XIII va estar molt vinculat a l’administració de la pabordia de la catedral. A finals del segle XV, amb l’evolució de les dinàmiques feudals i militars, el castell va ser abandonat i entrà en ruïna, perdent la seva funció defensiva. Posteriorment, les terres i restes formaren part del mas Barrera, del qual deriva també el nom popular de Mabarrera.
La fortificació, ara gairebé enrunada, presenta una planta quadrangular lleugerament trapezoidal. Les estructures principals es conserven en un estat fragmentari: especialment parets del sector nord amb alçades d’uns 8 m. Al seu voltant hi havia un fossat excavat a la roca, que envoltava el castell pels costats nord, est i oest, mentre que al sud la topografia natural proporcionava una defensa suficient. Les muralles estaven reforçades amb talussos i contraforts.
Des de principis del segle XXI s’han dut a terme campanyes arqueològiques i de consolidació per recuperar i fer visitables les restes de la fortificació.