| Tipus | Castell |
| Període | Segle XVI-XVII |
| Situació |
Plaça Major, 4 |
| Protecció | Bé cultural d'interès nacional (BCIN) |
Alcanó podria haver estat, en origen, una almúnia o granja sarraïna. El lloc va ser repoblat pels monjos de Sant Ruf de Lleida cap a l'any 1203. El castell ja existia el 1231, quan va ser llegat pel cavaller lleidatà Guillem Hug de Tolosa al seu fill Guillem. Al segle següent va tenir diversos propietaris, com Joan Comes o Joan de Borriac. Després va passar a mans dels canonges de la Seu de Lleida, que en van mantenir la possessió fins a l'extinció de les senyories, al segle XIX.
Del castell medieval no en resta gairebé res ja que, al segle XVI, va ser transformat en un casal senyorial renaixentista, molt després compartimentat en dos habitatges. Tot i les noves obertures, gens respectuoses amb l'obra original, les dues façanes conserven l'aparell a base de carreus ben escairats i alineats, amb un contrafort a la cantonada. A la façana lateral hi ha una finestra feta amb dues peces a la llinda i a la façana principal es manté el guardapols d'una finestra molt alterada.