Atri de l'església o galilea i porta romànica
(Monestir de Poblet - Conca de Barberà)


Monestir de Poblet - Porta romànica a l'atri de l'església

Monestir de Poblet - Porta romànica a l'atri de l'església (Foto: Albert Esteves, 2025)

Monestir de Poblet - Porta de l'església o galilea. Crismó

Monestir de Poblet - Porta de l'església o galilea. Crismó (Foto: Albert Esteves, 2025)

Monestir de Poblet - Atri de l'església. Altar del Calvari

Monestir de Poblet - Atri de l'església. Altar del Calvari (Foto: Albert Esteves, 2025)

Monestir de Poblet - Atri de l'església. Altar del Sant Sepulcre

Monestir de Poblet - Atri de l'església. Altar del Sant Sepulcre (Foto: Albert Esteves, 2025)

Monestir de Poblet - Sepulcre de Berenguer de Puigverd

Monestir de Poblet - Sepulcre de Berenguer de Puigverd (Foto: Albert Esteves, 2025)

Monestir de Poblet - Sepulcre del bisbe Jaume Sarroca

Monestir de Poblet - Sepulcre del bisbe Jaume Sarroca (Foto: Albert Esteves, 2025)

Monestir de Poblet - Sepulcre del bisbe Jaume Sarroca. Postal antiga

Monestir de Poblet - Sepulcre del bisbe Jaume Sarroca. Postal antiga



TipusEdifici públic
PeríodeSegle XIII a XV
Situació Poblet
Als peus de l'església es va afegir, al segle XIII, un atri davant la porta romànica del temple, que s’obria a l’exterior mitjançant cinc arcs, formant un espai porxat. Un segle més tard, en fer-se la muralla, es va tapiar i va quedar com un vestíbul fosc i tancat.

Està cobert amb voltes de creueria i és d'estil de transició entre romànic i gòtic, el que es coneix com estil cistercenc, amb escassa decoració. Té dos altars, un amb un calvari del segle XIV de procedència castellana i diverses osseres. Abans hi havia un retaule, dedicat a la M.D. dels Àngels, del segle XVII, que va ser traslladat -l'any 1717- a la nova ermita dels Torrents (Vimbodí). Al segle XVI s'hi va construir l'altar del Sant Sepulcre (veure fitxa) al costat del qual hi ha els sarcòfags d'alabastre del noble Berenguer de Puigverd i del bisbe d'Osca Jaume Sarroca, de cap a l'any 1300, atribuïts a Guillem de Tournai.

Pel que fa a la porta, és encara plenament romànica, amb arquivoltes nervades de mig punt que descansen sobre capitells. Està presidida per un crismó centrat per l'Agnus Dei. Conserva bona part de la policromia.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català