Poble de Gimenells
(Gimenells i el Pla de la Font - Segrià)


Gimenells i Pla de la Font - Poble de Gimenells

Gimenells i Pla de la Font - Poble de Gimenells (Foto: Albert Esteves, 2025)

Gimenells i Pla de la Font - Poble de Gimenells

Gimenells i Pla de la Font - Poble de Gimenells (Foto: Albert Esteves, 2025)

Gimenells i Pla de la Font - Poble de Gimenells

Gimenells i Pla de la Font - Poble de Gimenells (Foto: Albert Esteves, 2025)

Gimenells i Pla de la Font - Poble de Gimenells

Gimenells i Pla de la Font - Poble de Gimenells (Foto: Albert Esteves, 2025)

Gimenells i Pla de la Font - Poble de Gimenells

Gimenells i Pla de la Font - Poble de Gimenells (Foto: Albert Esteves, 2025)

Gimenells i Pla de la Font - Església de la Mare de Déu del Roser

Gimenells i Pla de la Font - Església de la Mare de Déu del Roser (Foto: Albert Esteves, 2025)

Gimenells i Pla de la Font - Plaça de la Creu

Gimenells i Pla de la Font - Plaça de la Creu (Foto: Albert Esteves, 2025)

Gimenells i Pla de la Font - Plànol de Gimenells

Gimenells i Pla de la Font - Plànol de Gimenells (Foto: jose-borobio.com)



TipusConjunt urbanístic
Període1940-1975
EstilRacionalisme - Moviment Modern
AutorAlejandro de la Sota Martínez
Situació Ctra. de Gimenells
L'any 1940, el Ministeri d'Agricultura va decretar d'interès nacional una zona regable del canal d'Aragó i Catalunya, a la frontera entre les províncies de Lleida i Osca. Degut a l'escàs poblament, es va iniciar un procés de colonització amb la creació de pobles de nova planta. Un d'ells va ser Gimenells, el disseny del qual va ser encarregat a l'arquitecte de l'Instituto Nacional de Colonización, Alejandro de la Sota (Pontevedra, 1913 - 1996), substituït en l'etapa final per José Borobio.

L'ordenació urbana es va fer aprofitant els camins preexistents, situant la plaça principal en una antiga cruïlla. Es van dissenyar sis mòduls, de sis habitatges cadascun, amb patis-corrals interiors, una zona comercial i un parc arbrat, respectant la topografia i els desaigües originals per evitar un traçat massa quadriculat i rígid. Tenia dues vies principals, des d'on sorgien els carrers secundaris. Els anys 1943-44 es van establir els primers colons, procedents d'Andalusia, i el 1947 es va inaugurar oficialment. Fins l'any 1991, estava inclòs dins del terme d'Alpicat.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català