Destil·leries Regàs
(Girona | Pont Major - Campdorà - Gironès)


Girona - Destil·leries Regàs

Girona - Destil·leries Regàs (Foto: Albert Esteves, 2025)

Girona - Destil·leries Regàs

Girona - Destil·leries Regàs (Foto: Albert Esteves, 2025)

Girona - Destil·leries Regàs

Girona - Destil·leries Regàs (Foto: Albert Esteves, 2025)

Girona - Destil·leries Regàs

Girona - Destil·leries Regàs (Foto: Albert Esteves, 2025)

Girona - Destil·leries Regàs

Girona - Destil·leries Regàs (Foto: Albert Esteves, 2025)

Girona - Destil·leries Regàs. Reforma moderna

Girona - Destil·leries Regàs. Reforma moderna (Foto: Albert Esteves, 2025)

Girona - Destil·leries Regàs. Reforma moderna

Girona - Destil·leries Regàs. Reforma moderna (Foto: Albert Esteves, 2025)



TipusEdifici industrial o agrícola
Període1888-1910
EstilModernisme
AutorEnric Catà Catà / Ravetllat-Ribas Arquitectes (reforma)
Situació Carrer Pont Major, 65-73
La família Regàs es va instal·lar al Pont Major cap a l'any 1860, quan Martí Regàs i Catà (Arenys de Munt, 1812 -1890) hi va muntar una destil·leria de licors. Ho va fer en un edifici de la primeria del segle XIX que havia estat fàbrica de gel. Va tenir dos fills, Jaume i Nicolau. Aquest darrer es va casar amb una noia d'Arenys de Munt, Francesca Catà i Catà (1852-1921), cosina de l'arquitecte Enric Catà.

Els germans Regàs van fer créixer el negoci i, entre 1907 i 1908, van emprendre la construcció d'un nou edifici industrial i, naturalment, van encarregar el projecte al seu parent Enric Catà (Sant Feliu de Llobregat, 1878 - 1937). L'empresa es va dedicar a la producció d'anís, vermut i licors digestius amb les marques Universo i Bach-Quina, entre d'altres, a més de rom, ratafia i brandi. L'edifici va ser adquirit per l'ajuntament el 1998 i, des de 2003, és centre cívic i biblioteca pública.

És un edifici de planta baixa i pis construït amb pedra i maó vist. La planta baixa presenta grans obertures per facilitar el transport de les mercaderies. Aquelles són d'arc escarser i estan flanquejades per grossos pilars de pedra polida. Pel que fa al pis, mostra un cos central rematat amb un gran arc rebaixat i obert amb finestres que segueixen el perfil de l'arc, i uns cossos laterals amb una sola finestra.

La reforma de 2003, obra de Pere Joan Ravetllat i Carme Ribas, reordena completament l'interior de l'edifici, posant en valor el seu espai central, i l'allarga per la part del darrere amb uns volums prismàtics de formigó capçats amb unes originals finestres sobresortides.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català