Tipus | Edifici religiós |
Període | Segle XIII a XV |
---|
Autor | Lluís Bayona Prats (reforma) |
Situació |
Turó de Sant Roc |
Ermita d'origen antic situada en un turó prop del Mas Pi. Es coneixia antigament com Sant Roc de les Núvies (Sancti Cristophori de Nobinolas), documentada l'any 882. L'edifici actual és bàsicament del segle XV. S'ha conservat un contracte de 1435 pel qual Joan Antigó havia de pintar-hi un retaule, del que es desconeix el parador.
L'edifici consta d'una nau, capçada amb un absis semicircular, en gran part reconstruït. La façana principal presenta una porta rectangular de llinda monolítica, damunt de la qual, però força desplaçada, hi ha una finestra conopial gòtica. Corona la façana un gran campanar d'espadanya, que dobla l'alçada de la nau, obert amb dos ulls.
L'aplec de Sant Roc tenia una gran tradició a la rodalia, ja des del segle XVII. Era el lloc triat per les noies solteres per trobar promès. El seu vessant gairebé profà va fer que fos prohibit pel bisbe de Girona, l'any 1717, però es va seguir celebrant fins que l'estat de l'ermita ho va permetre. A mitjan segle XX, el seu mal estat va fer que l'aplec es traslladés a l'església de Sant Menna. Després de la restauració de 2002, impulsada per la Diùtació de Girona, s'ha reprès la tradició.