Casa Trinxeria
(Cassà de la Selva - Gironès)

La casa Trinxeria és un dels edificis més interessants de Cassà i el més destacat pel que fa a la seva riquesa escultòrica. És el resultat de la reforma d'un edifici antic, promoguda l'any 1897, moment de màxima plenitud del modernisme, per l'advocat i empresari surer Josep de Trincheria i Güitó i projectada per Josep Balet Duran (1870 -1905), un prometedor arquitecte que va morir molt jove, als 34 anys. L'elecció d'aquest arquitecte, gairebé acabat de llicenciar, es deu al parentiu familiar que tenia el propietari amb la seva mare, Maria Duran Trincheria. Des de l'any 2000, l'edifici és de propietat municipal.

La façana de la casa es pot inscriure dins del vessant historicista del modernisme. Algunes guies no l'inclouen dins d'aquest estil i el qualifiquen de neogòtic. Tanmateix, el tractament escultòric -especialment l'escena de caça de la barana- i la llibertat d'interpretació de les referències gòtiques justifica plenament la seva inclusió dins del catàleg modernista.

L'edifici consta de planta baixa i dos pisos, amb la façana principal abocada a l'àmplia plaça de la Coma, fet que li atorga un enorme protagonisme visual, i un jardí a la part posterior en el qual hi destaca un molí neoàrab, que tractem en fitxa independent. La façana és simètrica, pel que fa a l'estructura, ordenada en tres eixos verticals, però asimètrica pel fet de tenir la porta a un dels costats, damunt de la qual hi ha un balcó semicircular individual, mentre que als altres dos eixos hi ha una balconada correguda. El treball escultòric de la barana, representant una escena medieval de cacera, és d'una qualitat i originalitat remarcables, com també el sant Jordi matant el drac que podem veure sota la llosana del balcó, presidint la porta. Pel que fa al pis superior, les tres finestres estan coronades amb sengles pinacles, ornamentats amb medallons amb perfils de figures medievals i capçats amb escultures exemptes de personatges històrics difícils d'identificar. L'acabat del parament és d'estuc, imitant un encoixinat de carreus. De l'interior cal destacar les pintures murals i la sala coberta amb volta de canó, amb petxines a l'interior.

Es desconeix l'autor de les escultures, però podria tractar-se d'Enric Clarasó, amb qui l'arquitecte havia treballat als panteons de les famílies Niquet i Vial Solsona, al cementiri de Montjuïc.

Text: Albert Esteves

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí