Palau Solterra-Barberà
(Barcelona | Santa Anna - Barcelonès)


Barcelona - Palau Solterra-Barberà

Barcelona - Palau Solterra-Barberà (Foto: Albert Esteves, 2020)

Barcelona - Palau Solterra-Barberà

Barcelona - Palau Solterra-Barberà (Foto: Albert Esteves, 2020)

Barcelona - Palau Solterra-Barberà

Barcelona - Palau Solterra-Barberà (Foto: Albert Esteves, 2020)

Barcelona - Palau Solterra-Barberà

Barcelona - Palau Solterra-Barberà (Foto: Albert Esteves, 2020)

Barcelona - Palau Solterra-Barberà

Barcelona - Palau Solterra-Barberà (Foto: Albert Esteves, 2007)

Barcelona - Palau Solterra-Barberà

Barcelona - Palau Solterra-Barberà (Foto: Albert Esteves, 2007)

Barcelona - Palau Solterra-Barberà

Barcelona - Palau Solterra-Barberà (Foto: Albert Esteves, 2007)

Barcelona - Palau Solterra-Barberà

Barcelona - Palau Solterra-Barberà (Foto: Albert Esteves, 2020)

Barcelona - Palau Solterra-Barberà

Barcelona - Palau Solterra-Barberà (Foto: Albert Esteves, 2020)

Barcelona - Palau Solterra-Barberà

Barcelona - Palau Solterra-Barberà (Foto: Albert Esteves, 2020)

Barcelona - Palau Solterra-Barberà

Barcelona - Palau Solterra-Barberà (Foto: Albert Esteves, 2020)



TipusEdifici residencial
PeríodeSegle XVI-XVII
Situació Portal de l'Àngel, 9-11 / Canuda, 41-47
Palau del segle XVII que va pertànyer a la noble família dels Sarriera, la qual va enllaçar després amb els marquesos de Barberà i de la Manresana. Té una gran façana de senzilla factura, amb balcons que tenen llinda i brancals de pedra, i un acabat del parament amb encintat imitant carreus. Tanmateix, els salons interiors són d'una gran sumptuositat. Els baixos han estat molt modificats en ser ocupats per establiments comercials. A la façana que dona al carrer Canuda es conserva l'antic portal adovellat. L'espai del jardí correspon al solar on hi va haver el cinema París fins al 2007.

Segons ens indica Octavià Alexandre, no el van fer construir els Solterra al segle XVII ni tampoc el solar del Cine París en formava part. El tercer pis i molts dels balcons del segon són fruit de les reformes de mitjans del s. XIX. A principis del segle XVIII, la finca del núm. 47 (la que té el portal adovellat) era propietat del mateix Ramon Feliu d'Ivorra i Salvà, que el 1724 va adquirir la del núm. 45. Per diversos matrimonis, el palau va passar primer als Copons, marquesos de la Manresana, després als Pinós, marquesos de Barberà, i finalment a Ramon de Sarriera i de Pinós, marquès de Barberà i de la Manresana i comte de Solterra, que el 1870 en va promoure l'ampliació amb un nou edifici als núm. 41-43, tot i que morí aquell mateix any sense veure acabada l'obra.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català