Seu de l'antiga Caixa de Sabadell
(Sabadell | Centre històric - Vallès Occidental)

La primera seu de la Caixa de Sabadell es trobava al carrer de Sant Antoni. El 1904, però, van establir-se les bases per a la construcció d'un nou edifici, la primera pedra del qual es va col·locar el mateix any, en un acte solemne presidit pel rei Alfons XIII. No obstant això, els projectes del concurs no es van considerar prou bons, pel que es va adjudicar l'obra directament a Jeroni Martorell Terrats, un dels concursants. Va començar a treballar-hi el 1906, durant la seva etapa modernista.

El 1908, amb l'estructura acabada, es van començar els treballs de decoració interior, amb la participació del bo i millor dels artesans i artistes del moment. En els anys 1909 i 1910, les obres es van aturar parcialment, a causa de la construcció paral·lela de l'Escola Industrial d'Arts i Oficis (actual seu social de la Caixa de Sabadell). El 1916, però, la major part dels serveis de la Caixa de Sabadell es desenvolupaven ja al nou edifici.

La façana de l'edifici s'estructura en tres cossos, dels quals en destaca el central, més elevat que els laterals i amb el pla de la façana desplaçat, on cal esmentar la poderosa reixa de ferro forjat i els capitells de les columnes, amb representació d'oficis tradicionals, obra d'Eusebi Arnau i al·lusions del món del treball i la virtut, de Josep Llimona, així com relleus, més tardans (1952), de l'escultor Sebastià Badia. Els laterals, d'acusada horitzontalitat, són de gran sobrietat decorativa.

A l'entrada, un vestíbul, amb gran nau central i dues laterals, i coberta de voltes de creueria sobre arcs. A un costat se situava la biblioteca i, a l'altra, les oficines d'atenció als clients. Decoren l'espai els esgrafiats i els capitells de les columnes, esculpits amb roses i gira-sols, obra de Josep M. Barnadas Mestres. Durant la reforma dels anys seixanta, Ramon Ribalta crea uns vitralls de tema floral, situats vora el pati Turull.

Aquest és un espai de planta quadrada, cobert per una gran claraboia de vitralls, restaurada el 1966, i una escala lateral. Al mig, un monument, dissenyat per Martorell, dedicat a Pere Turull (primer negociant de llanes de la ciutat i membre del gremi de fabricants, fou l'alcalde de la ciutat que va liderar la iniciativa per a la formació de l'entitat d'estalvi), amb figures de Manuel Fuxà Leal i Ismael Smith, tot envoltat pel treball exquisit de la pedra a columnes i escala, els estucs i esgrafiats, els vitralls i la forja.

A la planta pis, s'obre el saló Modernista, de tres naus separades per columnes i arcs parabòlics, lligats per tirants. La decoració és exuberant: esgrafiats a arcs i parets, sostre amb cassetons i relleus, elements de forja, paviment i els mosaics romans de Mario Maragliano, vitralls i rosassa del taller Mauméjean. A la sala d'accés, vitralls de Rigalt i Granell amb disseny de Josep Pey i pintures de Ricard Marlet.

Tota la ornamentació és poderosament simbòlica, des dels elements vegetals o abstractes a l'heràldica i el retrat de personalitats catalanes o directament, al·legòriques de l'estalvi o l'obra social.

L'edifici es va reformar ja el 1929 i el 1934 (Josep Renom, Eduard M. Balcells). El 1952, Gabriel Bracons amplia les oficines del vestíbul i, entre 1966 i 1967, reforma la façana interior cap al jardí.

L'any 2026 s'ha fet l'espai més accessible (Núria Marcet) i s'ha recuperat una estàtua femenina que sosté dos coloms, obra de Frederic Marès.

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí