Tipus | Creus monumentals |
Període | Segle XIX |
Situació |
Puig d'Olorda. Accés des de Santa Creu d'Olorda |
Segons explica Josep Mª Jordà, en el seu article sobre aquesta creu, l'any 1880, un veí de Molins de Rei, Eusebi Font del Sol i Ferrer, que tenia el seu fill molt malalt, va fer la promesa de que, si es guaria, faria construir una creu a dalt del puig d'Olorda. Com que el noi va sanar, va encarregar la creu al marbrista barceloní, Joan Baptista Figueras, que la va bastir amb pedra de Montjuïc. Va ser inaugurada l’any 1885, però no va durar gaires anys. Un llamp la va enderrocar. Va ser el fill, Enric Font de Sol i Armengol, qui va promoure la seva reconstrucció, que va ser enllestida l’any 1905. Com tantes altres creus, la barbàrie iconoclasta de 1936 va destruir, un cop més, el monument. Van passar dues dècades fins que, l’any 1957, l’empresa que explota la pedrera de la muntanya la va alçar de nou, aquesta vegada amb ciment armat. Però un cop més, als anys setanta la mateixa empresa la va enderrocar de nou perquè havia d’extreure pedra d’aquell sector. Després de moltes gestions, l’any 1991 es va beneir la creu actual, també feta de formigó, tot i que de dimensions més reduïdes.
Font: Josep M. Jordà i Capdevila: La Creu del Puig d’Olorda. Materials del Baix Llobregat, 8, 2002