Tipus | Imatges, retaules i objectes litúrgics |
Situació |
Església del Pi |
L'incendi provocat de 1936 va destruir l'Altar Major, amb el cadirat, i va malmetre bona part de les capelles laterals. Després de la guerra es va dur a terme una meritòria restauració que va permetre recuperar una bona part d'aquell riquíssim patrimoni i la resta es va substituir amb elements nous que, amb el pas dels anys, han anat adquirint, per ells mateixos, un notable interès històric i artístic.
Entre les capelles més destacades hem d'esmentar la de Sant Miquel (que tractem en fitxa a part), conservada íntegrament. Altres capelles d'interès són la de la Immaculada, on hi ha el sepulcre del pintor Antoni Viladomat, la de Maria Desolada, de Josep Oriol Mestres (1855), la de la Mare de Déu de la Cinta, de Juli Fossas (1921), la capella de la Mercè, de Joan Martorell Montells (1885), la de Sant Pancraç, de Juli Fossas (1919) i la de la Mare de Déu dels Desemparats, de Ramon Amadeu (segle XVIII), restaurada per Juli Fossas l'any 1910.
La capella del Baptisteri està situada, com és habitual, a l'entrada de l'església. Està documentada des de 1388, quan es va ordenar la construcció de la capella de sant Bernat i sant Nicolau. La primera pica, d'època gòtica, es devia esquerdar i al seu interior se'n va col·locar una altra, feta en marbre de Carrara, l'any 1691. En un lateral hi ha un monument commemoratiu dedicat a santa Joaquima de Vedruna, de Jujol, que tractem en fitxa a part.