Palauet Albéniz
(Barcelona | Parc de Montjuïc - Barcelonès)

De 1928, el Palauet Albéniz (abans, Pavelló Reial de Montjuïc), és un edifici de l'arquitecte de la Casa Reial borbònica fet en un estil madrileny que es relaciona amb el neoclassicisme dels palaus francesos del XVIII. Els reis d'Espanya ja tenien residència a Catalunya (a Pedralbes, d'on procedeixen els lleons de l'entrada) però se'n va projectar una altra a l'Exposició mateixa, per visitar-la, rebre i hostatjar-s'hi. El nom prové de la intenció primera de destinar l'espai a museu de música i el compositor Albéniz hi té un bust, obra d'Enric Casanovas i Mateu Fernández-Soto.

De pedra, maó i pissarra, amb influències del palau de La Granja de San Ildefonso i el monestir de El Escorial. Als anys 70, Joaquim Ros de Ramis, Antoni Lozoya i Ignasi Serra Goday hi emprenen la renovació, tot ampliant palau i jardins, després de l'enderrocament dels palaus de les Missions i d'Art Modern. Aleshores es decideix, seguint l'exemple encara de La Granja, Aranjuez o Versalles, copiar models d'escultura clàssica o renaixentista, obra que van realitzar Josep Miret Llopart i Jaume Duran Castellanos.

La decoració interior era d'estil Imperi i amb elements com tapissos, armadures i gerros d'estil espanyol. Hi ha obres de Goya i una sala dels miralls a imitació de la de Versalles. Hi treballen Manuel Benedito i Marià Benlliure com a decoradors i el pintor Jaume Llongueras. En la segona fase, Dalí pinta una cúpula amb personatges nus, la lluna -en l'any de la seva conquesta, 1969-, i il·lustres com Llull, Colom, Cervantes i Joan Maragall.

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí